El Josep Oriola és un dels escriptors del llibre “Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà”. Va ser miner durant 23 anys . Va ser topògraf de les mines durant 20 anys i els últims 3 va fer de miner a les mines de Saldes arrencant carbó.
Us deixem amb un tros de la seva entrevista.
Com era un dia normal dels miners?
A dins de la mina, entrava al matí que abans moltes mines hi entraven caminant després més endins amb tren, però les mines petites sempre s’entrava caminant treballaven una estona fins a les 9 més o menys, paraven una mitja hora per esmorzar i tornar a treballar, un tirava carbó, l’altre posava la fusta per apuntalar, l’altre netejava el terra, el que s’havia de fer.
Com vivien els miners els dies que no treballaven?
Els dies que no es treballaven, els miners que vivien al poble, llavors treballaven a casa quasi bé sempre, perquè tenien animals, terra .. i sortir al bar també hi sortíem. Però quan sortíem de la mina també treballàvem la terra de cas, els animals perquè la mina pagaven molt poc, ara últimament ja pagaven més.
Quin era l’horari dels miners?
Els horaris es van anar canviant. Els que treballaven al carrer treballaven una hora més que els que treballaven a dins la mina. Aquí a Vallcebre es començava a les 6, els que treballaven de fora a les 5 i sortien a les 2. I els últims anys ens van treure 40 minuts, llavors treballàvem menys.
Treballaven tots els dies de la setmana?
No. Bé abans si, el diumenge normalment no es treballava però sempre treballava algú perquè s’havia de treure molta aigua i hi treballava algú però poca gent.
On dormien els miners que no eren de Vallcebre?
Quan els miners venien d ‘altres llocs a Vallcebre buscaven una casa on dormir, llavors es quedaven en aquella casa perquè els donguessin menjar i jaure els hi deien rellogats i llavors els ajudaven a portar la terra també i quan feia temps que estaven aquí que els semblava que es volien quedar aquí, llavors buscaven un pis i portaven la familia.
Teníeu menjar a les mines?
Menjar no. L’única cosa que hi havia a tocar de la mina era un bar i el menjar el que portaves tu de casa, un entrepà per menjar
