El dia 10 de març vam entrevistar als senyors Josep Muns i Ramon Arqués. Ens van explicar coses sobre la Reforma, el cinema i sala de balls del poble d’Olost. Aquest edifici mític ja no funciona ni com a cinema ni com a sala de balls. Ja fa uns quants anys que es va tancar.
On era la Reforma? La Reforma estava al costat de cal Basté a la carretera de Gironella.
Quan va obrir la Reforma? I quan va tancar? va obrir als anys 30 i va tancar fa entre 40 i 50 anys.
Qui hi treballava? Quan el cinema i la sala de festes estaven en funcionament hi treballava un administrador que s’encarregava de llogar i portar les orquestres per al ball de les festes, també venia les entrades pel cinema, … També hi havia un acomodador que acompanyava a la gent al seu lloc per veure la pel·lícula i si alguna persona es portava malament amb la llanterna els enfocava i els renyava o els feia fora del local. A dalt de la sala del cinema hi havia una cafeteria on també hi havia un encarregat.
Quines activitats s’hi realitzaven? Si miraven pel·lícules i si feien balls. Al principi de tot cada diumenge es ballava a la sala, però cap al final del seu funcionament ja només ho feien per la festa major, Sant Isidre i …… A dalt hi havia una cafeteria, on molta gent encara que no anés al cinema o a la sala de ball també hi aprofitava per anar a fer el cafè els diumenges per la tarda.
Com era el local? A la planta baixa del local hi havia una sala on tant si feien els balls i com es projectaven les pel·lícules. Quan hi havia ball, al local, el decoraven amb unes cortines blaves perquè no es veiessin les parets, que segons deien, eren lletges. Quan s’hi feien pel·lícules hi col·locaven tot de cadires en fila perquè la gent pogués seure i veure la pel·lícula. A fora de la Reforma cada any per l’estiu sempre si posava una paradeta de gelats que era d’en Ton Serrat de la Coromina.
Quines tipus de pel·lícules s’hi feien? Sobretot eren pel·lícules de l’oest que així hi podien anar un públic per totes les edats, moltes d’elles eren en blanc i negra i el preu d’una entrada de cinema era d’unes 4 i 5 pessetes.
Venien crispetes o begudes? No, venien cacauets en paperines que els duia el “cacauero’’.
Col·laborador: Pere Martí
