El dimarts dia 10 de març vam entrevistar a la Sra. Rosa Vilamala sobre la botiga de Cal Vilamala. Era una botiga que venien de tot des de comestibles, medicaments i, fins i tot, sabates. Actualment la botiga ja està tancada perquè la senyora Vilamala es va jubilar fa uns quants anys i ningú més de la família va continuar el negoci familiar.
La botiga sempre havia estat al mateix carrer? La botiga estava a Cal Santanach, on ara hi ha el supermercat Spar. Mai van canviar de local, sempre havien estat al mateix lloc. La Rosa també ens va dir que la botiga primerament estava “arrendada” (llogada) i que els propietaris del local hi vivien a sobre. Ella vivia a dalt de tot on hi passava força fred i a les seves filles les hi posava un gorro per anar a dormir perquè no tinguessin fred.
Quant de temps va estar oberta? Fent memòria la Rosa ens va dir que la van obrir fa més de 60 anys i la van tancar fa uns 30 anys quan la Nuri, la seva neta, va néixer.
Quin horari feien? Sempre obrien per allà les 9 del matí i tancaven quan s’acabava la clientela. Al migdia tampoc tancaven i els diumenges tenien obert tot el dia. La Rosa en va explicar que ella i la Lola els diumenges a la tarda seient en un banc d’allà a la plaça mentre no tenien clientela a la botiga i així podien parlar entre elles i no se’ls hi feia tant feixuc treballar els diumenges a la tarda.
Qui ho portava? Sempre hi havia treballat la família Vilamala i la Rosa hi havia anat a parar com a jove de la família. Els amos primer van ser els seus sogres i més endavant ja va ser ella. Com a anècdota ens va dir a la botiga hi anava la gent gràcies a ella perquè tenia molt bon caràcter i parlava molt amb els clients.
Que venien? Venien tot tipus de comestibles que els que venien més eren les fruites i les verdures, també venien medicaments a granel, venien espardenyes que les més cares valien 10 pessetes.
Era la unica botiga que venien comestibles? No era la única botiga que venien comestibles
Col·laborador: Pere Martí
