El dimarts 10 de març, vam anar al CASAL DELS AVIS d’Olost a fer una entrevista a l’Assumpció Font, que és la besàvia de la Júlia i el Joan Ardid. Ella ens va explicar tot de coses sobre CA LA MIQUELA que havia sigut la perruqueria del poble.
On era la perruqueria?
Sempre va ser al Carrer Berga, a CAL GAJA. Primer de tot havia sigut al primer pis de l’edifici, però més endavant quan va veure que ja tenia més clientes la va traslladar als baixos del mateix edifici. Actualment ja no està funcionant.
Estava obert tots els dies de l’any ?
L’Assumpció ens va comentar que no tenia mai tancat. Obria tots dels dies de la setmana i si calia pentinava els diumenges o el dia de la festa Major perquè totes les senyores poguessin anar ben guapes i ben pentinades. L’horari que impartia era continu, és a dir, als migdies no tancaven mai. Quan obrien pel matí ja no tancaven fins a última hora de la tarda.
Qui la portava ?
El negoci sempre el va portar la Miquela i explicava li agradava molt fer aquella feina, disfrutava pentinant a les senyores i sobretot s’ho passava molt bé quan les clientes li explicaven alguna anècdota del poble.
Quin tipus de pentinats feia la Miquela?
Feia de tot: permanents, pentinava a les senyores, tallava el cabells, crepava, tenyia, rentava el cap,… fins i tot maquillava a les senyores i els hi feia les ungles. També ens van explicar que per la Festa Major d’Olost, totes les senyores anaven a pentinar-se a Ca la Miquela el dia abans o fins i tot el mateix dia pel matí i després quant la Miquela sortia cap al Berga per anar a la plaça major veia totes aquelles senyores tant ben pentinades i pensava: “ tot això ho he pentinat jo”.
Tallar-se el cabell costava 50 pessetes.
Quin material o instruments feia servir?
La Miquela ja tenia de tot. Per fer les permanents utilitzava als rul·los, per crepar els cabells feia servir com una mena de pinzell, també tenien secadors de paret,…
Era d’homes i dones o només de dones ?
A la perruqueria només hi anaven les dones, però de tant en tant hi anava algun home que podia ser algun parent seu. Però no era massa normal. Els homes acostumaven anar a cal Marcelí que era just davant del Casal dels Avis.
Gràcies per col·laborar amb nosaltres i per explicar-nos tantes coses.
Martina i Dani
Col·laborador: Pere Martí
